TRANSPORTS
20 Km d'autovies ha fet l'Estat a la província de Barcelona en 1985-2005. Madrid n'ha fet 600 km.
5'9% de les autovies en construcció el 2008 per l'Estat es fan a Catalunya.
37,72% dels trens més "obsolets" de tot l'Estat circulen a Catalunya, mentre que únicament el 9% a la Comunitat de Madrid
1000 milions d'€ més d'inversió en rodalies és el que s'emporta Madrid en relació a Barcelona, tot i disposar de 84 Km menys de vies
100% de temps addicional és el que triga el tren entre Barcelona i l'aeroport el 2007 comparat amb el 1982.
5 vegades més va costar la Terminal 4 de l'aeroport de Madrid que la Terminal 1 de l'aeroport de Barcelona.
6.200 milions € és el que ha costat l'ampliació de l'aeroport de Barajas que havia estat pressupostada en 1.033 milions d'euro. AENA ha invertit a Barajas, entre 1992 i 2004, un 57'8% de la seva inversió total, quan el volum de trànsit de Barajas és el 22'2%.
12'7 milions € en mesures mediambientals per l'aeroport de Barcelona, 300 milions per a Barajas. AENA ha pagat l'aïllament acústic de 13.600 habitatges en 12 municipis al voltant de Barajas, però no n'ha pagat cap al voltant de l'aeroport del Prat.
1.251 milions € serien els beneficis de l'inexistent TGV Madrid-Barcelona-França, 2.036 milions d'euros el dèficit de la línia Madrid-Sevilla
RECURSOS
51,2% són els recursos que ha destinat el Ministerio de Cultura a Madrid, mentre que a Catalunya és el 2,8%.
34 milions € és la subvenció rebuda a Madrid pel Consejo Superior de Deportes, mentre a Catalunya 7,5 milions.
32 de les 50 empreses més grans són a Madrid el 2007.
75 empreses de les 5.000 més grans de l'Estat ha perdut Catalunya de 2006 a 2007.
2 vegades més de funcionaris públics per habitant té Extremadura en relació a Catalunya.
29 Lleis i Decrets contra Catalunya, en any i mig. Des del gener del 2007 fins a maig de 2008, l'Estat ha legislat contra les competències establertes en el nou Estatut.
POSICIÓ
3'4 punts menys de dipòsits bancaris té Catalunya de 1987 a 2007. Madrid, 11 punts més.
3 posicions perdudes per Catalunya entre 2006 i 2007 en l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU, baixant a la 18ª. Espanya puja a la 13ª, per primera vegada supera Catalunya, que ha baixat entre el 2000 i el 2007 de la 14ª a la 18ª, mentre Espanya ha pujat de la 21ª a la 13ª.
6 posicions ha perdut Catalunya en competitivitat IMD en tres anys, baixant de la 28 a la 34 entre 2003 i 2006.
GENERA
147 milions aportava Barcelona a l'Estat i en rebia a canvi 16 el 1900, mentre que Madrid n'aportava 112 i en rebia 166.
341 pessetes pagava cada català com a tribut anyal a l'Estat, i cada no català unes 93 pessetes el 1925.
2.622 € li va costar Espanya a cada català el 2005.
2446,26 euros anuals correspondrien a l'increment de la pensió mitjana si Catalunya disposés d'un sistema de Seguretat Social propi.
18.595 milions €, 10'2% del PIB, dèficit fiscal català el 2005. El més elevat de les regions europees, especialment si el compares amb altres regions.
91% de la recaptació a Catalunya per a institucions socials se la queda Espanya: 127 milions € dels 140 m. ingressats. Els catalans no en reben res dels diners recaptats fora de Catalunya, i només un 9% del que paguen ells.
21% és el percentatge d'impostos europeus que paga Catalunya, tot i rebre únicament el 8% de la despesa europea. Catalunya, indica Vergés, aporta en pessetes per habitant el 35% més que Espanya i rep el 50% menys. Espanya aporta, en milers de milions, 588, en rep 883, i té un saldo positiu de 295, que és el 50% de la quantitat inicialment aportada. Catalunya aporta 123 milers de milions, en rep 69, i té un saldo negatiu de 54, que és el 44% de l´aportació inicial. Espanya rep per càpita el doble que Catalunya (22.690 contra 11.438), amb el resultat de que cada espanyol rep d´Europa 7.573 ptes., i cada català li dóna 8.970 ptes.
20,9% és el percentatge dels recursos generats per Catalunya sobre el total del sistema fiscal estatal.
69% de les importacions catalanes són de fora de l'Estat el 2005.
46% de les exportacions catalanes el 2005 van fora de l'Estat.
REP
20% inferior és el que varen rebre els estudiants catalans en concepte de beques. L'any 2004 els alumnes catalans, que són el 15% del total, van rebre un 9% de les beques, i el seu import és un 20% inferior al de la mitjana estatal.
40% menys rep Catalunya d'obra pública estatal el 2003-2007.
85% de l'obra pública a Catalunya pressupostada per l'Estat l'any 2007 no s'ha fet.
218.855 milions de pessetes més hauria d'haver rebut Catalunya en 1984-1996 en inversió pública de l'Estat.
2'4% és la inversió prevista per REE a Catalunya entre el 2008 i el 2011. Catalunya consumeix el 19% de l'electricitat, i ha rebut en inversions d'infraestructures elèctriques el 6'5% el 2006.
10-11% de la producció catalana equival al seu dèficit fiscal amb l'Estat espanyol al 1995. Els espanyols tenen un superàvit fiscal de 47.000 ptes./habitant, "per cada 100 pessetes que els residents a Catalunya van pagar al govern central, se´n van retornar, via despesa, 70; per als residents a la resta de Espanya, per cada 100 pessetes pagades se´n van retornar 115".
El 2008 únicament 17 dels 47 milions que els catalans van decidir destinar a fins socials a través de la seva Declaració de l'IRPF revertiren sobre ONGs catalanes. Catalunya, tot i ser la comunitat autònoma més solidària de l'Estat, amb una mitjana de contribuents que destinen els seus impostos a aquest fi del 12% per sobre del conjunt de l'Estat espanyol, es troba permenentment discriminada per una administració espanyola que prioritza les ONGs espanyoles per sobre les catalanes.
0€ per al català, 90 milions € per l'espanyol. El govern espanyol destina el 2008 90 milions d'€ per l'Instituto Cervantes. 0 € destina el govern espanyol el 2008 per promoure la llengua i cultura catalanes a l'exterior, quan segons la seva Constitució (art.3) són "objeto de especial respeto y protección".
Després de 30 anys d'autonomia, i per a 7'5 milions d'habitants, la Generalitat té la meïtat per habitant que Escòcia, que en només 8 anys d'autonomia ja té un pressupost de 46.200 milions €.
12% de la despesa pública entre 1986 i 2006 la rep Catalunya. Entre 1986 i 2006 els catalans són el 16% de la població, el 20% del PIB, paguen el 24% dels impostos, i reben el 12% de la despesa pública.
A l´inici de la democràcia Madrid rebia el 28% de la despesa pública amb només el 12% de la població i el 16% de la renda, tot referit al conjunt de l´Estat; és a dir, un 135% del que li correspondria per població. En termes de comparació, a la centralista França, París rep un 40% per sobre de la xifra que li tocaria per nombre d´habitants.
El 1996, les inversions públiques a Madrid es reparteixen a parts iguals entre l´autonomia i l´Estat central, mentre a Catalunya tres quartes parts les fa la Generalitat, suplint la manca d´un Estat central que inverteix a Catalunya una tercera part del que fa a Madrid, i una quarta part menys que la mitjana espanyola. El mateix any, l´inversió pública de l´Estat central és a Madrid de 87.000 milions de ptes., 17.400 ptes. per habitant; i a Catalunya 47.000 milions de ptes, 7.833 ptes. per habitant.
36'5% voten sí a la independència, 22% voten no (UOC 2008).Nascuts als PPCC (Sí 43'6%, No 19'7%), nascuts a la resta de l'Estat (Sí 20'6%, No 25%), barcelonins (Sí 36'6%, No 25%). Per electorats, ERC (Sí 84%, No 3%), CiU (Sí 52%, No 15%), IC-Verds (Sí 32%, No 22%), PSC-PSOE (Sí 25%, No 28%), PP (Sí 11%, No 70%).
+info> http://www.cercleestudissobiranistes.cat/enten/xifres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
newmicacu>