xifres de catalunya

Per canviar Espanya cal que els espanyols estiguin d'acord a perdre
poder i riquesa en benefici dels catalans, i ja s'ha vist prou que no ho
volen ni ho voldran. És una il·lusió fracassada. L'autonomisme ha
prestat grans serveis a la nació, l'ha feta avançar, però s'ha exhaurit
i no és ja sinó una font contínua de frustracions, perquè les
competències són d'un Estat que ens va a la contra: no podem decidir
sobre subministrament d'aigua ni d'electricitat, ni sobre aeroports i
ports, ni sobre autopistes, carreteres ni trens, ni el català és oficial
ni tenim representació ni presència a la UE. No podem decidir sobre
pensions, les nostres seleccions esportives no poden competir
internacionalment, a les nostres empreses se'ls impedeix comprar
empreses espanyoles importants, i tot l'èxit de l'autonomisme dels
darrers 10 anys ha estat que l'espoli fiscal només s'hagi multiplicat
per dos, més del 10% del PIB català, més de 20.000 milions d'euros que
cada any els catalans paguen en impostos, van a Espanya, i no tornen. Un
balanç de perdedors que repeteix una i altra vegada un ritual sado-maso:
Catalunya reclama quelcom, Espanya diu (o escup) que no, i és que no.

Mentrestant, Catalunya s'enfonsa: la renda dels catalans cau, després de
"l'anivellament solidari", de la posició 3a a la 11a, sota Melilla; cau
sis posicions al món entre el 2003 i el 2006 en Índex de Competitivitat;
cau en l'Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides entre el
2000 i el 2007 de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a
la 13. Superem encara (104,6%) la mitjana de renda, en un parell d'anys
caurem per sota, inevitable quan en 20 anys hem estat el 16% dels
habitants i el 20% del PIB, hem pagat el 24% dels impostos, i rebut el
12% de la despesa pública. Aquesta és la realitat de l'atzucac autonomista.

Alfons López Tena, president del Centre d'Estudis Sobiranistes
http://www.sobiraniaiprogres.cat