dimecres, 3 de novembre del 2010
dimarts, 2 de novembre del 2010
Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família
Els hiperboloides són figures geomètriques que recorden els diàbolos o els carrets de fil. Tenen interessants propietats mecàniques i estètiques. En aquest cas permeten il·luminar l’interior del temple de manera similar a com arriba la llum dins d’un bosc natural.
Per conèixer millor la relació de l'arquitectura de Gaudí amb la natura, el biòleg Pere Renom s'enfila en un bosc de fajos de més de 40 metres d'altura i en compara l'estructura amb la de la nau central del temple, concebuda com un bosc de pedra. El de Gaudí és un bosc centenari, amb columnes de gran diàmetre i d’una gran alçada, com qualsevol bosc natural d’edat equivalent. En visitar per primer cop la nau ja acabada, Pere Renom transmet la impressió que “d’una o altra manera, els humans continuem vinculats al bosc, amb tota certesa la nostra llar original”. Just a sobre i suportada per aquest bosc, s’aixecarà la torre més alta de la Sagrada Família, que farà 174 metres i serà el monument més pesant de Barcelona, però, curiosament, la majoria de les seves columnes estaran inclinades. Per què? Com s'aguanta la Sagrada Família? La clau és l’arc catenari.
A més, Gaudí és un dels pocs arquitectes de la història de la humanitat que ha estat capaç de concebre una columna completament nova, coneguda per columna de doble gir. Què vol dir, això, exactament? Com es genera?
Des de plató, Toni Mestres explica també què són les superfícies reglades i les fractals.
Pedra líquida. Descobrint els secrets de Gaudí
La Sagrada Família, la creació més ambiciosa d’Antoni Gaudí, va començar a construir-se el segle XIX i encara avui s’està construint. Gaudí va dedicar 43 anys de la seva vida a aquesta obra i, tan bon punt es va adonar que no l’acabaria en vida, va deixar com a llegat un intricat disseny de models codificats, a partir d’un enginyós sistema geomètric, que permetrien, a les generacions futures, completar-lo.
Amb la mort de Gaudí, el 1926, i la destrucció d’aquests models durant la Guerra Civil, s’obria l’interrogant de com continuar les obres per a tots aquells que volien fer-ho; ningú entenia el complex sistema geomètric necessari per interpretar els models de l’arquitecte i traslladar-los a la realitat. L’any 1979, el neozelandès Mark Burry, arquitecte de 23 anys, va trobar-se amb dos directors d’obra de Gaudí i els va oferir l’oportunitat de desxifrar el codi del mestre. A poc a poc va començar a recrear els dissenys de Gaudí a mà. Després va aplicar-hi un programari d’aeronàutica i va ser llavors quan els dissenys de Gaudí van veure la llum.
http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=35986
Liquid.Stone.Unlocking.Gaudis.Secrets.PDTV.XVID-OAK.avi | 348.8 MB
Amb la mort de Gaudí, el 1926, i la destrucció d’aquests models durant la Guerra Civil, s’obria l’interrogant de com continuar les obres per a tots aquells que volien fer-ho; ningú entenia el complex sistema geomètric necessari per interpretar els models de l’arquitecte i traslladar-los a la realitat. L’any 1979, el neozelandès Mark Burry, arquitecte de 23 anys, va trobar-se amb dos directors d’obra de Gaudí i els va oferir l’oportunitat de desxifrar el codi del mestre. A poc a poc va començar a recrear els dissenys de Gaudí a mà. Després va aplicar-hi un programari d’aeronàutica i va ser llavors quan els dissenys de Gaudí van veure la llum.
http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=35986
Liquid.Stone.Unlocking.Gaudis.Secrets.PDTV.XVID-OAK.avi | 348.8 MB
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


