dimecres, 29 de desembre del 2010

Black Swan (2010)



Thriller psicològic sobre la lluita contra els propis dimonis en el camí cap a la perfecció. Seducció, bellesa i visceralitat. Un film rodó.

P.D: Tècnica vs. fluidesa sense esforç: Lyoto Machida vs. Anderson Silva, Martin Axenrot vs. Martin Lopez.

http://www.imdb.com/title/tt0947798/

http://www.blogdecine.com/trailers/black-swan-cartel-y-trailer-de-lo-nuevo-de-darren-aronofsky

http://en.wikipedia.org/wiki/Darren_Aronofsky

http://en.wikipedia.org/wiki/Black_swan_theory





dilluns, 6 de desembre del 2010

El natural és no donar ordres

Chuang-tzu  (369 - 286 a.c.) "El bon ordre resulta espontàneament quan es deixen les coses a sí mateixes".
El rey Wei, del reino de Chú, le envió un emisario con ricos presentes y le urgió a convertirse en su principal ministro. Su desdeñosa respuesta a la oferta real es una de las grandes declaraciones de la historia sobre los peligros ocultos que encierra el boato del poder estatal y su contraste con las virtudes que reserva la vida privada:
“Mil onzas de oro son ciertamente una gran recompensa, y el cargo de primer ministro sin duda una elevada posición. Ahora bien, señor, ¿es que no ha visto al buey que se va a sacrificar a la espera de serlo en el templo real del estado? Se le cuida mucho y se le alimenta bien durante unos pocos años, y se le engalana con ricos brocados hasta que está listo para ser llevado al Gran Templo. Entonces, aunque con gusto se cambiaría por el más solitario de los cerdos, ¿acaso puede hacerlo? Así que… ¡fuera de aquí y rápido! No me insulte. Preferiría vagar y no hacer nada en un charco embarrado, pasármelo bien a mi gusto, antes que acabar sometido a las limitaciones que impondría el gobernante. Jamás aceptaría un cargo oficial, para así poder ser libre de proponerme mis propios fines”.
El taoísmo de Chuang-Tzu podría ser precursor del anarquismo. El anarquismo está en contra del estado, y en contra del capitalismo. La propiedad es un robo.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Catálogo de El Bulli 1963-2007



Catálogo de El Bulli
Desde que en 1956 el matrimonio Schilling compra un terreno en la Cala Montjoi. Después de instalar un minigolf en 1961, en 1963 se inicia la andadura de elBulli como establecimiento de restauración.
Ferran Adrià se queda como chef en solitario en 1987 y, ese mismo año, decide apartar todos los libros de cocina y buscar su propio estilo. Lo encontrará inspirándose en la cocina tradicional de su entorno: productos, técnicas de cocción, salsas, guarniciones... Se comienza también a reflexionar sobre importantes puntos de de la filosofía de el Bulli, como la valoración de los productos, la estructura de los platos o las distintas maneras de servir la comida.
Catálogo de El Bulli III
Después de unos años de cocina basada en lo autóctono, comienza a abrirse camino un estilo más personal, vinculado a las vanguardias y a la intención de ir conquistando una plena libertad creativa. Nacen los primeros métodos creativos y en cuanto a la estructura del menú destacan la entrada de las tapas y la sustitución del carro de postres por los postres emplatados. Es una época muy dura, de penurias económicas. Se edita el libro "El sabor del Mediterráneo".
Nace la búsqueda técnico-conceptual, tal vez el hecho más importante en El Bulli: en lugar de crear recetas, Ferran Adrià y su equipo se orientan hacia la búsqueda de nuevas técnicas, conceptos y elaboraciones que pueden dar lugar a infinidad de recetas. Surgen las espumas, los compactos, los crocants y muchos otros hallazgos que irán creando un nuevo lenguaje. Se asienta la simbiosis mundo dulce / mundo salado, y nacen la deconstrucción y el minimalismo.
Catálogo de El Bulli: Parte 5ª (1996-1999)
El Bulli obtiene la tercera estrella Michelin. En el terreno de la búsqueda técnico-conceptual, se crea una nueva técnica de caramelización y nacen las nuevas pastas, gelatinas calientas, espumas calientes y el polvo helado. El menú evoluciona, se introducen los avant postres y los cócteles de cocina. El esfuerzo por mantener la independencia creativa lleva a derivar parte de la energía en los negocios. Aparecen dos libros más y se abre el primer taller estable en el Acuario.
La apuesta por la creatividad da sus frutos: se crea el taller definitivo en Barcelona. Más tarde, se abre el Bullicarmen, donde se centralizan los negocios de el Bulli. Por otra parte, desaparece la carta, y el menú degustación se convierte en la única opción. En cocina, se crea un nuevo empanado y se utilizan sifones de CO2 para crear bebidas carbónicas. La reflexión se centra en los productos y en los sentidos. Comienza la redacción del Catálogo General.
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20101106/catalogo-el-bulli-parte-1999-2002-061110/924048.shtml

Catálogo de El Bulli - Parte 7ª (2003-2005)
Tras el año de la retrospectiva, el Bulli ofrece un gran número de nuevos conceptos, técnicas y elaboraciones: el aire, la sferificación, el nitrógeno líquido, el CRU y la liofilización. En esta época se descubre el espíritu de la cocina de Japón y se concreta la colaboración con la ciencia. En el menú parecen los morphings, mientras que la contribución del diseño industrial se concreta en la cocina y en la mesa. Esta etapa conlleva el reconocimiento mundial de el Bulli.
Aparecen nuevos conceptos y técnicas como el croquanter, los merengues evolucionan en los protengues y el uso de los hidrocoloides proporciona nuevas elaboraciones como la sferificación inversa o la encapsulación. La xantana y la metil son dos de los productos más útiles. Destaca la participación de Ferran Adrià en la muestra de arte Documenta 12, la primera vez que se invita a un cocinero. En 2007 fallece Marketta Schilling, fundadora del restaurante el Bulli.
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20101127/catalogo-bulli---parte-8-2005-2007/943820.shtml

Catálogo de El Bulli - Parte 9ª (2007-2009)
El Bulli y Ferran han obtenido un amplio consenso en distintos ámbitos, y no sólo en cocina. Junto a los premios de Restaurant Magazine se obtienen premios de diseño y doctorados honoris causa, y se colabora con universidades. En 2009 Ferran Adrià realiza una gira mundial para presentar el libro A day at el Bulli. Se crea la Fundación Alícia. En cuanto a cocina, algunos hallazgos son los cremosos, la miel de ciprés, el uso del coco como chocolate y las esencias-LYO.
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20101204/catalogo-bulli---parte-9-2007-2009/953077.shtml



 Podeu baixar tots aquests vídeos amb https://addons.mozilla.org/es-ES/firefox/addon/3006/


Un día en el Bulli
El funcionamiento diario de un restaurante como El Bulli requiere de una organización extrema, de otro modo sería imposible servir cada día más de 1500 platos, hacer funcionar a 50 cocineros y 30 personas de servicio de sala que servirán tan sólo a cincuenta comensales.

Espanya, el pròxim "rescat" europeu?


http://www.tv3.cat/videos/3247070

L'actual crisi del deute és un problema del deute públic o del deute privat? Quants diners deuen les empreses i bancs espanyols als creditors alemanys, francesos o, fins i tot, nord-americans?

dijous, 2 de desembre del 2010

Fora de joc


En Sergi té 34 anys i passa una crisi de maduresa que el fa sentir "fora de joc".

dijous, 25 de novembre del 2010

Esborrant la traça catalana

Un recull d’exemples de l’obsessió dels castellans per esborrar la traça catalana al món des de fa cinc-cents anys i que encara dura.





El saqueig, el delicte del nostre temps


Sense ficció presenta un j’accuse càustic dirigit a la comunitat de Wall Street. "El saqueig. El delicte del nostre temps" també és un dels treballs que revelen de manera més clara les raons que hi ha darrere del desastre econòmic que ens ha acabat afectant a tots.

El documental arranca amb l’empresonament de Bernard Madoff, la maniobra del qual va implicar embutxacar-se més de 65 mil milions de dòlars fruit d’una estafa que es va definir com a “piramidal”. Plunder argumenta que el delicte comès per uns pocs individus va desviar el focus d’atenció de la veritable història: la intenció criminal de les institucions més respectades del món financer de beneficiar-se dels préstecs fraudulents d’alt risc, també coneguts com subprime.

El documental ofereix el testimoni d’aquells que coneixen la veritable història: banquers, economistes respectats, experts que disposen d’informació privilegiada, periodistes i, fins i tot, condemnats per “delictes de coll blanc”, com és el cas de Sam Antar, que revela algunes d’aquestes pràctiques deliberadament deshonestes.

El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure’l a tv3.cat fins al 03/12/2010 a les 00.50


dissabte, 13 de novembre del 2010

Sage Cattabriga


Alosa Powder TV Athlete Profile

dimecres, 3 de novembre del 2010

Multicadira xina

dimarts, 2 de novembre del 2010

Can Tunis (2007)

Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família

Els hiperboloides són figures geomètriques que recorden els diàbolos o els carrets de fil. Tenen interessants propietats mecàniques i estètiques. En aquest cas permeten il·luminar l’interior del temple de manera similar a com arriba la llum dins d’un bosc natural.


Per conèixer millor la relació de l'arquitectura de Gaudí amb la natura, el biòleg Pere Renom s'enfila en un bosc de fajos de més de 40 metres d'altura i en compara l'estructura amb la de la nau central del temple, concebuda com un bosc de pedra. El de Gaudí és un bosc centenari, amb columnes de gran diàmetre i d’una gran alçada, com qualsevol bosc natural d’edat equivalent. En visitar per primer cop la nau ja acabada, Pere Renom transmet la impressió que “d’una o altra manera, els humans continuem vinculats al bosc, amb tota certesa la nostra llar original”. Just a sobre i suportada per aquest bosc, s’aixecarà la torre més alta de la Sagrada Família, que farà 174 metres i serà el monument més pesant de Barcelona, però, curiosament, la majoria de les seves columnes estaran inclinades. Per què? Com s'aguanta la Sagrada Família? La clau és l’arc catenari.

A més, Gaudí és un dels pocs arquitectes de la història de la humanitat que ha estat capaç de concebre una columna completament nova, coneguda per columna de doble gir. Què vol dir, això, exactament? Com es genera?


Des de plató, Toni Mestres explica també què són les superfícies reglades i les fractals.

Pedra líquida. Descobrint els secrets de Gaudí

La Sagrada Família, la creació més ambiciosa d’Antoni Gaudí, va començar a construir-se el segle XIX i encara avui s’està construint. Gaudí va dedicar 43 anys de la seva vida a aquesta obra i, tan bon punt es va adonar que no l’acabaria en vida, va deixar com a llegat un intricat disseny de models codificats, a partir d’un enginyós sistema geomètric, que permetrien, a les generacions futures, completar-lo. 


Amb la mort de Gaudí, el 1926, i la destrucció d’aquests models durant la Guerra Civil, s’obria l’interrogant de com continuar les obres per a tots aquells que volien fer-ho; ningú entenia el complex sistema geomètric necessari per interpretar els models de l’arquitecte i traslladar-los a la realitat. L’any 1979, el neozelandès Mark Burry, arquitecte de 23 anys, va trobar-se amb dos directors d’obra de Gaudí i els va oferir l’oportunitat de desxifrar el codi del mestre. A poc a poc va començar a recrear els dissenys de Gaudí a mà. Després va aplicar-hi un programari d’aeronàutica i va ser llavors quan els dissenys de Gaudí van veure la llum.


http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=35986

Liquid.Stone.Unlocking.Gaudis.Secrets.PDTV.XVID-OAK.avi | 348.8 MB 


dissabte, 16 d’octubre del 2010

Vanesa i Amadeu

L'Amadeu i la Vanesa reflexionen sobre uns temes proposats amb antelació, com les seves il·lusions, els seus sentiments i les persones que tenen més a prop. No és presenten com a dues persones que tenen síndrome de Down, sinó simplement com són ells mateixos, únics i especials.





divendres, 8 d’octubre del 2010

Objectified (2009)


Objectified is a feature-length documentary about our complex relationship with manufactured objects and, by extension, the people who design them. It’s a look at the creativity at work behind everything from toothbrushes to tech gadgets. It’s about the designers who re-examine, re-evaluate and re-invent our manufactured environment on a daily basis. It’s about personal expression, identity, consumerism, and sustainability. 

What can we learn about who we are, and who we want to be, from the objects with which we surround ourselves? Read director Gary Hustwit’s post about the film. It is the second part of a three-film “design trilogy” by Gary Hustwit: Helvetica/Objectified/Urbanized.


http://www.objectifiedfilm.com/
http://www.taringa.net/posts/tv-peliculas-series/3883900/OBJECTIFIED---2009-_Documental-Diseno-Industrial_.html

divendres, 1 d’octubre del 2010

Primer (2004)



Primer is a 2004 American science fiction drama film about the accidental discovery of a means of time travel. The film was written, directed, acted, edited, produced
and its music composed by Shane Carruth, a mathematician and a former engineer, and was completed on a budget of $7,000. Carruth's goal was to portray scientific discovery in a down-to-earth and realistic manner. He argued that many of the greatest breakthrough scientific discoveries in history have occurred by accident, in locations no more glamorous than Aaron's garage.





dilluns, 20 de setembre del 2010

Empresaris per l'estat propi (Cercle Català de Negocis)

Empresaris per l’Estat Propi - primera part (Jaume Vallcorba)

Jaume Vallcorba (Sots-President del Cercle Català de Negocis) ens parla del dèficit fiscal i les limitacions del desenvolupament català.
http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1&lang=Cat

Empresaris per l’Estat Propi - segona part (Àlex Sànchez)
Àlex Sànchez (Responsable de noves tecnologies del Cercle Català de Negocis) ens parla dels avantatges d'un estat propi i el seu full de ruta sobre el futur de Catalunya.
http://www.zeniting.com/player.php?id=229&app=1&lang=Cat


Empresaris per l’Estat Propi - tercera part (Jaume Vallcorba)
Jaume Vallcorba (Sots-President del Cercle Català de Negocis) ens respon algunes de les preguntes més freqüents.
http://www.zeniting.com/player.php?id=230&app=1&lang=Eng

dijous, 2 de setembre del 2010

Nassim Haramein. Rogue Valley Metaphysical Library (2003)

Nassim Haramein és un metafísic que estudia la geometria de l'univers i creu haver solucionat les equacions de camp de l'Einstein per explicar la fórmula del tot. Ha ideat una llei escalar amb forats negres al centre de tota matèria organitzada (per ex. a tots els àtoms, planetes i estrelles). És una visió molt maca d'un univers fractal, però no deu ser fàcil de demostrar científicament, perquè hi ha qui el critica durament.



La 1a part parla de física de l'origen de l'univers i la vida. Una matriu de 64 tetraedres (hexagrames) en equilibri, 8 de contracció (yang) x 8 d'expansió (yin). Tal com ho descriuen les antigues tradicions de la Xina, Mesopotàmia i Sudamèrica.


La 2a part parla sobre els coneixements de les antigues civilitzacions (yin-yang, piràmides, Atlàntida i Lemuria, verges negres, Plató, Bíblia, Etiòpia, Càbala, templers, càtars, masons...), relacionades amb l'origen extraterrestre de la raça humana i els Déus del Sol.